Ens hem de remetre al 1914 per trobar els inicis del futbol a Montblanc. Fins ben acabada la Guerra Civil espanyola, va ser l’esport més practicat de la vila. Durant la post-guerra, van haver-hi dos dos equips ben destacats, però, malauradament, el 1954 aquest esport pateix una forta davallada. Tot i així, al 1958 ressorgeix i, fins i tot, s’aconsegueix una gran gesta: pujar per primer cop a la Primera Categoria Regional, l’any 1966.

​

Les primeres notícies respecte al futbol montblanquí les trobem a la premsa escrita històrica de la comarca quan el, 1914, ja es fa ressò de l’interès de formar un equip. De fet, el 23 de maig del mateix any, en una reunió celebrada al Bar Baldrich, s’acorda la constitució d’una associació sota el nom d’Sport Club la Conca de Barberà, amb la finalitat primordial de fomentar el futbol però també altres esports com el ciclisme, el patinatge, el tenis, etc. El juliol del mateix any, es constitueix una nova junta directiva; la seva composició convertia el club en més local, en detriment de l’inicial, que era eminentment d’esperit comarcal.

​

És el dia 13 de setembre de 1914 quan té lloc el primer partit oficial contra un equip de fora vila, concretament l’Hispania de Valls. Es va jugar en el primer camp de futbol utilitzat pels montblanquins, conegut com “La Batedora”. S’anomenava així perquè era el lloc on es realitzaven les feines agrícoles finals de la sega. Estava situat davant de l’actual supermercat “Caprabo”, a l’altre costat de la carretera nacional N-240.

​

Val a dir que, en aquell moment, l’equipació no era la més adient i els jugadors l’improvisaven: posaven tires de cuir a la sola de les botes o sabates de tot portar per evitar relliscades; per bé que moltes vegades es jugava amb espardenyes de betes. La compra de botes de futbol va venir més endavant i sols hi podien accedir els més afortunats. I no cal dir, que les pilotes no eren sempre de cuir.

​

Amb el pas dels anys, el nou esport s’anirà consolidant i començaran a haver-hi partits més seriosos, amb equips d’altres poblacions; per bé que tots ja estaran degudament equipats i entrenats.

​

A la dècada dels anys vint del segle XX coexistien dos equips: el F.C. Montblanquí i el F.C. Atlètic Montblanquí. Eren els representants esportius de les dues entitats socioculturals més importants del moment: la Joventut Nacionalista-Els Catalans i l’Artesana, respectivament. Cada una amb el seu propi camp. De fet, el F.C. Montblanquí va utilitzar tres camps al llarg de la seva vida esportiva: el del “Riu dels Rósecs” (1922), el de “Les Eres d’en Catau” (1922) i el definitiu i més ben condicionat, a l”’Hort del Pujadas o del Coronel” (1923), aquests dos últims al “Camí del Reboll”. El F.C. Atlètic Montblanquí sempre va tenir el camp a “L’Hort del Contijoch”, a la carretera a Lleida, la N-240. Aquest terreny de joc va quedar com a únic camp de futbol des de l’any 1926 fins al 1950.  

​

A finals de la mateixa dècada i als inicis de la de 1930, els clubs esportius montblanquins registren novetats. El F.C. Montblanquí i l’Atlètic Montblanquí deixen d’existir i, el 1929, apareix el C.D. Montblanc, dissolt al cap de poc temps, l’any 1933, el qual és rellevat  per la Penya Joventut. Aleshores només hi havia un camp, que va utilitzar-se fins a la dècada dels cinquanta. Era el camp de L’Hort del Contijoch. Dissortadament aquests joves futbolistes, van ser sorpresos per l’esclat de la Guerra Civil, la qual va deixar tristes baixes entre els jugadors.

​

A partir de 1939, Montblanc, com la resta de les poblacions catalanes, estarà immers en greus dificultats econòmiques i pel trencament de la vida familiar. Amb el franquisme, el camp de futbol fou reutilitzat com a espai de formació paramilitar per als joves que, gairebé obligatòriament, havien de formar part del Frente de Juventudes (Falange) per practicar esport o jocs de taula. A més, durant els primers anys de la postguerra, era necessari comptar amb la col·laboració dels membres locals de la Falange per aconseguir la formació d’un equip de futbol.

​

A partir dels anys quaranta es té constància d’equips infantils i juvenils que formaven part del Frente de Juventudes local i de formacions de joves equips de l’Acció Catòlica.

​

En aquesta època existiren els següents equips: formacions del Montblanc F.C. (1939-1940), Educación y Descanso Montblanch (1940-1942), formacions infantils i juvenils del Frente de Juventudes (1940-1944) i del Centre d’Acció Catòlica (1940-1941), el C.D. Montblanch (1943-1951), La Joventud Deportiva Montblanch-La Penya (1946-1948) i el C.F. Mehal·la (1951-1953).

​

El Club Deportiu Montblanch, que adoptà el nom d’un equip que hi havia hagut abans de la Guerra Civil, estava format majoritàriament per jugadors locals, amb la col·laboració de joves d’altres poblacions, com ara de Blancafort, Pira, Rocafort de Queralt i Vilaverd.

​

Igual que La Mehal·la , que fins i tot es va classificar pel campionat d’Espanya de Juvenils (1952), el C.D. Montblanch era un equip molt potent, que va guanyar dos campionats provincials (1943 i 1944). 

​

Així doncs, en els anys compresos entre 1943 i 1952, esdevé un període d’èxits del futbol montblanquí. Un esport que no quedava només reduït al seguiment de la població masculina, sinó que també hi havia un forta afició entre les dones, reflectida amb un increment de la seva assistència a veure als partits.

​

Un altre fet important serà la inauguració del Camp Municipal d’Esports situat a Vilasalva, que va tenir lloc durant la Festa Major de Montblanc de l’any 1950. En aquella jornada, el C.D. Montblanch competí contra l’amateur del C.F. Barcelona. És en aquest moment quan es deix d’utilitzar el camp de la carretera de Lleida.

​

La segona meitat de la dècada dels cinquanta, el futbol montblanquí es trobava en una fase letàrgica; no hi ha constància de la presència d’equips montblanquins en competicions oficials ja que no hi havia un equip representatiu de la vila. Però això no vol dir que no perdurés l’afició a aquest esport. De fet, era el joc per excel·lència als carrers de Montblanc i als patis de les escoles. Enmig d’aquesta ralentització futbolística es van registrar excepcions: un equip del Col·legi de la Mercè i altres formacions d’equips montblanquins amb edat escolar. Els joves, continuaven jugant a futbol en el seu temps d’oci i era molt coneguda la rivalitat entre els escolars de les Escoles Nacionals i els del col·legi de “La Mercè”, que posava de manifest l’existència d’“els dos bàndols”.

​

Per altra banda, a partir de l’any 1958 el futbol montblanquí iniciarà una etapa de continuïtat més llarga i serà quan s’assoliran fites esportives importants amb equips formats per jugadors locals i de la Conca, principalment de Barberà, Blancafort, Solivella, la Riba, l’Espluga de Francolí, Vilaverd i, esporàdicament, de Reus i Tarragona. A l’octubre d’aquell any es constitueix el Club Frente de Juventudes Montblanch. Es desconeix quan va produir-se el canvi oficial de nom de Frente de Juventudes a Club de Futbol Montblanch; el més probable és que aquest es dugués  a terme la temporada 1962-63.

​

El mes de juny de 1965, el C.F. Montblanc va quedar finalista provincial de la Copa Catalana i a la temporada següent, la de 1965-1966 serà quan el C.F. Montblanc aconseguirà la fita més important del futbol local en els seus cinquanta-dos anys de vida: l’ascens a la Primera Categoria Regional.

​

Així doncs, en els seus primers cinquanta anys d’història, el futbol montblanquí ha tingut moments difícils, però també d’altres excel·lents amb l’obtenció de preuats trofeus.

​

Aquest esport encara perdura amb força a la vila. De fet, el  Club de Futbol Montblanc està vivint  una de les èpoques amb més quantitat de practicants. El primer equip lluita a la Segona Categoria Catalana, i també cal destacar els equips de futbol base, els equips femenins i els de veterans. Tot, sobre un esplèndid terreny de joc al Camp Municipal, emplaçat en el complex esportiu “Josep Gomis”. En definitiva, el futbol constitueix encara actualment una part molt important de la vida social i dels principals moments d’oci dels montblanquins i montblanquines.

​

Font: Història dels cinquanta primers anys del futbol a Montblanc (1914-1966), de Josep M. Castellví i Tàrraga.